35 dies per Índia i Nepal - 9. Pokhara

Dimarts 5 de març del 2013

Hem quedat a les 10h amb en Durga per parlar del trekking, però vam anar a dormir molt d’hora i a quarts de set toca mandrejar pel llit mentre el dia es va despertant.

Portem moltes hores dormint i són vora les 9h, així que sortim a esmorzar al Paradise, davant d’on vam sopar ahir. Mengem truita i torrades i cafè, quan temps sense menjar tant bé...això sí, el menjar molt més car que a l’Índia.

A les 10h, acabant d’esmorzar al solet (màniga curta, no fa gaire fred), en Durga ens explica el trekking. Volíem marxar demà, però hi ha vaga, així que segurament no podrem i decidim marxar d’aquí dos dies.

Ens prenem el dia amb calma perquè estem mig en recuperació física/de salut. I aquells volen comprar motxilla a una de les 1000 botigues de trekking que hi ha a la zona on estem, molt a prop del Fewa Lake.

De botigues per Pokhara

Nen de Pokhara

Al cel hi ha aquella boirina que no ens deixa veure les muntanyes, però el sol pica bastant.

Després d’unes hores de botigues, caminem per la vora del llac, i la gent fent paragliding ens en fan venir ganes.

Dinem amb vistes al llac, arròs amb verdures i cocacola.

Fewa Lake

Pescador al llac

Per identificar

Company de dinar per identificar

A la tarda, finalment, compren la motxilla i anem cap a l’hotel a descansar una mica del dia de descans.

Abans que es faci fosc, caminem cap a l’altre costat del llac (Dam Side), però se’ns fa fosc i entrem a un lloc a beure algo mentres parlem de què farem a Chitwan, al parc natural, perquè el de l’hotel ens ofereix un pack per dos dies.

Acabem sopant allà, pizzes i pasta, tant que no podem ni acabar-nos-ho.

Al sortir fresqueja, i un cop a l’hotel fem dutxes i a dormir, deuen ser vora les 23h. Hi som tan a prop...i encara no hem vist bé les muntanyes dels Annapurnes.

35 dies per Índia i Nepal - 8. Sunauli - Pokhara

Dilluns 4 de març del 2013 

A Sunauli fem papers, ensenyem visats i creuem frontera, ja som al Nepal.
La gent és diferent, més baixeta, robusta, més axinada. Al contrari del que pensava, molts són hinduïstes. A Sunauli, passada la frontera i havent canviat algunes rúpies per poder pagar el viatge fins Pokhara, anem a buscar el bus, ens intenten colar bitllets més cars tios d’agències però hem après a no fer-ne cas i pugem a un bus una mica més ample que el d’abans.

Bus camí de Pokhara

Cap a les 9 del matí sortim, ens esperen 6 hores (que acabaran sent quasi 9) en un bus d’aquells que van parant on la gent vol pujar o baixar.

Al principi no se'ns fa pesat, dormim una mica, el paisatge és xulo, va canviant, més muntanyes, la carretera feta pols, plena de sots i d'esquerdes a l'asfalt...quan és que n'hi ha.

Guanyant altura amb el bus

Moment molt tranquilitzador quan parem a veure on ahir, un bus igual que el que anem, es va estimbar en una barrancada i van morir unes quantes persones.

Parades de menjar al camí

Al final, són quasi les 18h que arribem. El bus va ple, així que estem la Montse i jo, envoltades de nepalesos, al darrere de tot, fent cada bot que trobem a la carretera, cansades i mortes, desitjant arribar. Però veiem pondre’s el sol, el mateix sol que em vist sortir des d'un altre bus, a l'Índia.
Havíem quedat a l’estació de busos de Pokhara amb en Durga, un guia que ens havíen recomanat i ens havia reservat hotel.

Estranyament, ens fan baixar abans de l’estació i ens deixen amb un tio que ens vol enxufar a un altre hotel, però parlem amb en Durga, que ens ve a buscar i ho té tot arreglat. Superat un altre d'aquells moments de "ens volen enredar per tots costats".  Una tranquil·litat no haver de pensar en res, ara en Durga s'ocupa de tot.

Ens venen a buscar els de l’hotel, ens hi porten, ens ensenyen habitacions, parlem de quatre coses amb en Durga i anem a sopar al costat de l’hotel. El de l’hotel ens hi acompanya perquè ens facin preu d’amics.
Mengem plats gegants, quina gana teníem.
I després dutxes i a dormir en un llit després de moltes hores de viatge i molts kilòmetres fets.