diumenge, 30 de març del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 7. Varanasi - Gorakhpur

Diumenge 3 de març del 2013 

A dos de 6 encara és de nit i sortim del resthouse per anar a agafar una barqueta. Fresqueja, i just davant de l’hotel ja ens ofereixen boat, així que regategem i acordem 250 Rs per una hora de remada.

Albada al Ganges

Sobre el Ganges (I)


Sobre el Ganges (II)


Sobre el Ganges (III)


Sortint el sol

Sobre el Ganges (IV)


Sobre el Ganges (V)

Veiem sortir el sol i el moviment de la gent i de barques des del riu. Ha valgut la pena matinar.


Els ghats des del Ganges

Intentem anar a esmorzar al Monk Coffe però està tancat (encara voregen les 7) així que anem a dutxar-nos i després sí, a esmorzar.
A les 12h hem de deixar l’habitació, i fins llavors voltem pel choak i per la zona del Golden Temple, on hi ha una cua llarguíssima per entrar.
Nosaltres no hi podem entrar perquè no som hinduistes.

Molta, molta gent, un munt de policies, amb armes, controlant, i com que aquí hi arriben cotxes, clàxons sense parar.

Pels carrers de Varanasi
Tornar a la vora del Ganges és tranquil·litat.
Desallotgem habitacions i ens quedem a la terrassa fent temps per anar a dinar i no carregar les motxilles amunt i avall.
Patatetes, wifi, comprem el vol Kathmandú-Delhi per 65€.

Anem a dinar al mateix lloc d’esmorzar, que estava bé de preu, i així, de postres, la crepe de Nutella i una botifarra a les cartes per fer temps. Són quarts de 4 que anem en busca de rickshaw per anar cap a l’estació, i només sortir, un home fa que el seguim i ràpid negociem 100 Rs pels 4, que ens embotim a la cabina verda i groga.
Cada vegada que n’agafem un és com desafiar la mort, Deu méu, quina pujada d’adrenalina. El conductor, amb cara de boig i ulls d’haver-se fotut de tot i més, mastegant no sé ben bé quines herbetes que es preparen a la mà, pitant a tot i a tothom i a tot drap cap a l’estació.

En 20’ hi som i sense accidents, molt mèrit.

Anem a la waiting room de Ladies (ens deixen passar) a fer temps i a jugar a cartes amb uns nens.

Deu minuts abans de l’hora del tren, carreguem aigües i anem a la platform 2. Va amb deu minuts de retard, la gent ens mira. Tenim el tren de les 17.23h (aquesta vegada en classe AC3) i llavors hem d’esperar a l’estació de Gorakhpur fins les 5 o així, que en teoria surt un bus cap a Sunauli (3h), passem frontera al Nepal i bus cap a Pokhara (6-7h). Ens espera un bon tute.

Estació de Varanasi, a punt de pujar al tren
Pugem al tren i classe AC3 és un luxe comparat amb sleeper class...cortines que tanquen el compartiment, aire condicionat, finestres grans i sense barrots i que no s’obren, coixí, mantes i llençols, lavabo “net” i amb sabó.

De seguida ens posem al llit a avançar hores dormides, però a la poca estona de migdiada el revisor trenca el son. L'aire condicionat ve directe als llits de dalt i la gola comença a passar factura. El veí de baix ronca tant que tremolen les cortines. Una parella nepalí que abans de posar-se a roncar semblaven molt amables.
Així que poquet podem dormir i, entre música i escriure, arribem a Gorakhpur a les 23h tocades i morts de son.

Busquem la waiting room de la upper class, l’estació plena de gent dormint per tot arreu. Ningú ens sap dir ben bé des d’on i quan surt el primer bus cap a Sunauli, i un parell de rates que van a la carrera entre la gent dormint al terra ens dóna la benvinguda a l'estació.

Així que ens apalanquem a la sala d’espera a menjar una mica (pa bimbo i llom adovat que portàvem i fruits secs) i a jugar a cartes. Llegim, dormitegem a la cadira de fins les 3 de la matinada.

Fent temps i esquivant ratolins a la waiting room
Fent el pallasso en un vídeo se’ns fan les 4 tocades i, negra nit i fresqueta, anem a buscar l’estació de bus. Trobem un bus destartalat amb indis dins, vell i incòmode, una mica de pel·lícula de por, tot plegat, i cap a les 5.30h, morts de fàstic i de son, engega. Dues hores de viatge fins a Sunauli, un fred mortal per la finestra, que es va obrint sola, i impossible dormir pels sotracs i pel poc espai, l’Iris i jo enxovades en dos seients estrets. Però veiem sortir el sol, i en aquell moment no ens imaginem que el veure’m pondre’s encara des d’un bus, acabant el viatge més pesat de les 5 setmanes.

dimarts, 18 de març del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 6. Varanasi

Dissabte 2 de març del 2013 

Dormim d’una tirada 8 hores. Millor nit des que vam marxar. Són quarts de 8, així que comencem el dia amb tranquil·litat fins les 9, que hem quedat per anar a esmorzar. Primera víctima dels bacteris amants dels tractes gastrointestinals dels turistes desprevinguts, així que en deixem un a l'habitació i les altres tres anem a esmorzar.

Parades de verdures als carrerons

Vaca i rickshaw

Anem a un bar dels carrerons que es van despertant de Varanasi, al Monk Cafe, molt a prop del d’ahir i fem la gran descoberta del pancake de Nutella. Oh, Déu meu! Quasi em cauen les llàgrimes d’emoció.

Després d’esmorzar anem a passejar riu amunt. El sol pica, devem estar a uns 30ºC, hi ha moviment per tot arreu.

Ghats, Varanasi i el Ganges


Més Ghats, més Varanasi, més Ganges

Entrem a una mena d’agència de viatges per si ens poden arreglar el tema de tren Delhi-Amritsar del dia 17, que tenim una mica penjat. Un home indi, al seu ritme i amb el gest de cap de costat a costat, ens treu bitllets des de l’estació de Nizamuddin. Es tronxa quan li xapurregem paraules en indi i ens fa passar a la tarda per recollir els bitllets. Ens sortiran una mica més cars però ja els tenim (1300 Rs, que venen a ser uns 15€).


Més parades

Per dinar anem a un lloc d'autòctons, ple d’indis, que ens fa una mica de respecte perquè no hi ha ni un sol mzungu i està ple a rebentar de gent menjant i gent a l'espera. Un home entranyable ens mira divertit i ens explica que hem de comprar (i ens compra) una fitxa per 50 Rs i tindrem un àpat sencer, un cop amb la fitxa ens hem de posar al costat d’una taula i parlar amb els indis que hi mengen per marcar territori i ocupar la taula quan acabin. Estil indi.


Dinant com ells

Als deu minuts estem menjant dal i bhat, i chapati amb diferents salses més que picants (i amb la mà dreta, que amb l’esquerra no es pot tocar el menjar). La gent ens mira amb certa simpatia i una barreja estranya de desconfiança, mofa i amabilitat. En veure territori enemic ocupat per nosaltres, algun altre guiri s’atreveix a entrar.


Lloc i menjar aconseguit...piquen fins i tot les mans

Roti, dal, bhat, salsa de iogurt i altres menjars indis

Migdiada per descansar a l’habitació (creieu-me que fer de turista cansa) i cap a les 17h ja marxem a recollir els bitllets i a passejar per la vora del Ganges.

Veiem les cremacions. Indis pagant fortunes per ser cremat i abandonat a la deriva del Ganges, indis que van a morir-hi, famílies preparant pires i carregant morts coberts de roba blanca i flors. Flames que fan desaparèixer cossos. Fa pensar en coses que no crec que puguem entendre mai. Però és un bon després de la mort que et cremin a la vora del Ganges.

Tornem a veure un tros del ganga aarti, de monjos cantant i ofrenes al riu mentre arriba la nit, abans de retirar-nos a fer sopar, wifi i llit.


Ganga aarti, al ghat de Dashashwamedh

Demà ens volem aixecar abans que surti el sol però deu ser que el dia demana converses profundes, així que parlem i parlem amb la Mon de tot i de res esperant que guanyi la son. Varanasi, ciutat sagrada.