divendres, 29 d’agost del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 12. Ulleri - Gorepani

Divendres 8 de març del 2013

El despertador sona a les 6.25 del matí per veure amb l'Iris la muntanya per la finestra. El cel està clar als matins, fa fresqueta. 

Annapurna Sud des de la finestra

Esmorzem a la terrassa ben tapats i amb bones vistes, avui toca més pujada però anem més per l’ombra i no es fa tan dur com ahir.

Annapurna Sud


Es fa de dia
Bèsties del camí (Búfal)
Anem pujant
Una orquídia pel pare
Més camí
A cobert de la calor
Gorapani
Poc a poc es va tapant el cel i amb alguna paradeta, decidim arribar fins a Gorapani (cavall d’aigua), poble fantasma, només cases/lodges buits i pels turistes, per dinar cap a les 12h, abans que plogui. Un anglès que hem anat trobant pel camí dina amb nosaltres. Avui toca "noodles with vegetables".

Més bèsties del camí (voltor)
Després de dinar encara no plou i, amb la mandra de la panxa plena, fem els 20’ minuts de pujada que ens queden fins al lodge que està més a prop de Poon Hill, on pujarem demà de matinada.

Arribant al destí d'avui
Arribem aviat i ens posem al voltant de l’estufa a esperar tato pani (aigua calenta). Som els primers però de mica en mica va arribant gent.

Al cap d’un parell d’hores i un apple pie, l’aigua, escalfada per l’estufa, està prou calenta, així que fem dutxa coordinada per aprofitar l'aigua. Fred, però et quedes de conya.

Són les 17h, es va emboirant i surto a passejar pels voltants. Ja tornant al lodge apareix en Durga, preocupat per si m'havia perdut. La boira imposa.

Hora de descansar
Cap a les 18h ens porten el sopar (sopa de noodles). Fem una partida de botifarra i no massa tard anem cap a dormir. Avui a la nit farà fred, ens han portat dues mantes enormes que, amb el cansament, fan que dormim de conya. 

Demà anem a veure sortir el sol a Poon Hill, ha estat plovent al vespre, així que esperem que el cel sigui clar per tenir bones vistes dels Annapurnes.

dimarts, 24 de juny del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 11. Pokhara - Ulleri

Dijous 7 de març del 2013 

Ens aixequem a les 7.30h i la primera cosa que fem és mirar si per darrere les cortines, el vidre i les cases, es veuen les muntanyes. Allà estan, altes i nevades. Comencem bé el dia.

Taxi per 200RN fins l’estació de busos on Durga, el guia, ens compra el bitllet de bus.
És més ample que els que hem agafat fins ara, veiem Anapurnes al fons, galetes índies de xocolata per esmorzar i 12 platans d'aquests diminuts que comprem a un venedor desde la finestra del bus.

Des del bus
Atansant-nos-hi
Són dues horetes de bus fins Nayapul, on comencem a caminar que són les 10h. El viatge fins allà es fa curt avançant entre el paisatge que ens va atansant als Anapurnes.
Durga ens convida a un samosa i comencem a caminar.

En marxa

Aviat entrem en calor, i el sol ajuda. El camí és gran i ens anem creuant gent fent-lo. Travessem poblets dedicats, sobretot, al turisme, amb lodges i botigues.

Anem pujant poc a poc, i les vistes són molt guapes, amb bancals empinats que pugen per la muntanya, gent que viu i treballa allà, mules amunt i avall...


Fent camí
Passat Nayapul
El camí puja amunt amb escales de pedra, i cap a les 12 parem a un lodge a dinar (noodles amb vegetables i una cocacola). Alguns aprofitem per posar-nos pantalons curts.

Primer pont...
Després de dinar seguim un parell d’horetes més, tot escales i més empinat. S’està tapant i es posa a ploure a gotes gegants, així que parem deu minuts a esperar que escampi.

Mules de baixada
Cap a les 3 arribem a Ulleri, el poblet on ens quedarem a dormir. 


Ulleri

No està mal la caminada, estem cansadets. Fem relax, xerrar amb en Durga, amb altra gent que s'està allà de pas (un anglès, australians), fem dutxes (aigua tèbia), volteta pel poble i cap a les 6 comença a fosquejar i ja ens porten el sopar (sopa de noodle amb truita i verdureta).
Després seguim amb el campionat de botifarra i no són ni les 9 que ens retirem.
Escriure diari des del llit i a dormir. Però abans unes paraules de la Biblia que tenim a l'habitació.

diumenge, 11 de maig del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 10. Pokhara

Dimecres 6 de març del 2013

Hem quedat amb la Montse i l’Iris a les 8h, però aquí a Pokhara estem dormint molt i ens despertem abans que el despertador, i, avui, gran despertador: veiem les muntanyes nevades. Impressionant. 

Primeres vistes del dia
Elles també venen emocionades per les vistes a l'habitació. La idea era fer excursió a les 8 del matí fins la Pagoda (estupa) de la Pau Mundial, però veient que el cel està clar ens plantegem tirar-nos en parapent, però per la vaga encara no sabem si ho podem fer o no (el de l’hotel ens ho ha de dir) així que canvi de plans i anem a esmorzar al mateix lloc d’ahir amb la calma i el solet. Reduïm esmorzar i ens ho partim perquè el menjar se’ns n’està anant del pressupost.
Al tornar ens diuen que no ens podem tirar per la vaga i vaia bajón. 

En fi, tornem al pla inicial de l’excursió, però són vora les 11h, així que ens menjarem el sol de ple.
Està tot tancat, i un munt de nens en bici i cap cotxe (silenci de clàxons).
Una barca (barqueta remada per un noi amb un rem) ens porta a l’altre costat del llac per 650 RN i quedem amb ell en 3.30h al mateix lloc perquè ens torni.

Barquetes al Fewa Lake
En menys d’huna hora som a dalt, fa pujadeta i algun mono es deixa veure entre les branques.

Companys de pujada

Pokhara
Seiem a l’ombreta una estona mirant llocs per estar-nos a Kathmandú i passem al sol quan comencem a tenir fred.

Ens donen la benvinguda a dalt
Pagoda de la Pau Mundial
Animals del cel

El jardí de casa
Poc abans de les 14h comencem a baixar i a les 14.30h tornem a creuar el llac i busquem un lloc per dinar. Ens ha tocat el solet.
Dinem pizza i pasta (una altra vegada) i mandregem per allà a la terrassa fins quarts de cinc, les botigues comencen a obrir i els cotxes ja tornen a passar. 
Deixem a la Mon a l’hotel amb mal de cap i anem nosaltres tres a seure a la vora del llac mentres es pon el sol.
Fa molt vent i fa un amago de pluja (com ahir) però no plou. El cel es trenca.

Fosquejant al Fewa Lake
A l’hotel estem més d’una hora al hall quadrant el trajecte de Rajasthan i provem un xia (té nepalí) que la Montse fa servir dissimuladament per regar la planta que hi ha vora seu. 
Quadrem dies, només ens falten els bitllets, que serà lo més complicat perquè els trens estan molt plens. Anem a sopar al lloc del primer dia.
Dal amb bhat (similar al thali indi), arròs i sopa de llenties.

A l’hotel ens preparem la motxilla pel trekking, fem dutxes, i xerrem fins que deuen ser les 23h que anem a dormir. Demà a les 8h marxem de trekking. Quines ganes. 

diumenge, 27 d’abril del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 9. Pokhara

Dimarts 5 de març del 2013

Hem quedat a les 10h amb en Durga per parlar del trekking, però vam anar a dormir molt d’hora i a quarts de set toca mandrejar pel llit mentre el dia es va despertant.

Portem moltes hores dormint i són vora les 9h, així que sortim a esmorzar al Paradise, davant d’on vam sopar ahir. Mengem truita i torrades i cafè, quan temps sense menjar tant bé...això sí, el menjar molt més car que a l’Índia.
A les 10h, acabant d’esmorzar al solet (màniga curta, no fa gaire fred), en Durga ens explica el trekking. Volíem marxar demà, però hi ha vaga, així que segurament no podrem i decidim marxar d’aquí dos dies.

Ens prenem el dia amb calma perquè estem mig en recuperació física/de salut. I aquells volen comprar motxilla a una de les 1000 botigues de trekking que hi ha a la zona on estem, molt a prop del Fewa Lake.

De botigues per Pokhara
Nen de Pokhara
Al cel hi ha aquella boirina que no ens deixa veure les muntanyes, però el sol pica bastant.
Després d’unes hores de botigues, caminem per la vora del llac, i la gent fent paragliding ens en fan venir ganes.
Dinem amb vistes al llac, arròs amb verdures i cocacola.

Fewa Lake
Pescador al llac
Per identificar
Company de dinar per identificar
A la tarda, finalment, compren la motxilla i anem cap a l’hotel a descansar una mica del dia de descans.
Abans que es faci fosc, caminem cap a l’altre costat del llac (Dam Side), però se’ns fa fosc i entrem a un lloc a beure algo mentres parlem de què farem a Chitwan, al parc natural, perquè el de l’hotel ens ofereix un pack per dos dies.
Acabem sopant allà, pizzes i pasta, tant que no podem ni acabar-nos-ho.

Al sortir fresqueja, i un cop a l’hotel fem dutxes i a dormir, deuen ser vora les 23h. Hi som tan a prop...i encara no hem vist bé les muntanyes dels Annapurnes.

dilluns, 21 d’abril del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 8. Sunauli - Pokhara

Dilluns 4 de març del 2013 

A Sunauli fem papers, ensenyem visats i creuem frontera, ja som al Nepal.
La gent és diferent, més baixeta, robusta, més axinada. Al contrari del que pensava, molts són hinduïstes. A Sunauli, passada la frontera i havent canviat algunes rúpies per poder pagar el viatge fins Pokhara, anem a buscar el bus, ens intenten colar bitllets més cars tios d’agències però hem après a no fer-ne cas i pugem a un bus una mica més ample que el d’abans.

Bus camí de Pokhara
Cap a les 9 del matí sortim, ens esperen 6 hores (que acabaran sent quasi 9) en un bus d’aquells que van parant on la gent vol pujar o baixar.



Al principi no se'ns fa pesat, dormim una mica, el paisatge és xulo, va canviant, més muntanyes, la carretera feta pols, plena de sots i d'esquerdes a l'asfalt...quan és que n'hi ha.

Guanyant altura amb el bus
Moment molt tranquilitzador quan parem a veure on ahir, un bus igual que el que anem, es va estimbar en una barrancada i van morir unes quantes persones.

Parades de menjar al camí
Al final, són quasi les 18h que arribem. El bus va ple, així que estem la Montse i jo, envoltades de nepalesos, al darrere de tot, fent cada bot que trobem a la carretera, cansades i mortes, desitjant arribar. Però veiem pondre’s el sol, el mateix sol que em vist sortir des d'un altre bus, a l'Índia.
Havíem quedat a l’estació de busos de Pokhara amb en Durga, un guia que ens havíen recomanat i ens havia reservat hotel.

Estranyament, ens fan baixar abans de l’estació i ens deixen amb un tio que ens vol enxufar a un altre hotel, però parlem amb en Durga, que ens ve a buscar i ho té tot arreglat. Superat un altre d'aquells moments de "ens volen enredar per tots costats".  Una tranquil·litat no haver de pensar en res, ara en Durga s'ocupa de tot.

Ens venen a buscar els de l’hotel, ens hi porten, ens ensenyen habitacions, parlem de quatre coses amb en Durga i anem a sopar al costat de l’hotel. El de l’hotel ens hi acompanya perquè ens facin preu d’amics.
Mengem plats gegants, quina gana teníem.
I després dutxes i a dormir en un llit després de moltes hores de viatge i molts kilòmetres fets.

diumenge, 30 de març del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 7. Varanasi - Gorakhpur

Diumenge 3 de març del 2013 

A dos de 6 encara és de nit i sortim del resthouse per anar a agafar una barqueta. Fresqueja, i just davant de l’hotel ja ens ofereixen boat, així que regategem i acordem 250 Rs per una hora de remada.

Albada al Ganges

Sobre el Ganges (I)


Sobre el Ganges (II)


Sobre el Ganges (III)


Sortint el sol

Sobre el Ganges (IV)


Sobre el Ganges (V)

Veiem sortir el sol i el moviment de la gent i de barques des del riu. Ha valgut la pena matinar.


Els ghats des del Ganges

Intentem anar a esmorzar al Monk Coffe però està tancat (encara voregen les 7) així que anem a dutxar-nos i després sí, a esmorzar.
A les 12h hem de deixar l’habitació, i fins llavors voltem pel choak i per la zona del Golden Temple, on hi ha una cua llarguíssima per entrar.
Nosaltres no hi podem entrar perquè no som hinduistes.

Molta, molta gent, un munt de policies, amb armes, controlant, i com que aquí hi arriben cotxes, clàxons sense parar.

Pels carrers de Varanasi
Tornar a la vora del Ganges és tranquil·litat.
Desallotgem habitacions i ens quedem a la terrassa fent temps per anar a dinar i no carregar les motxilles amunt i avall.
Patatetes, wifi, comprem el vol Kathmandú-Delhi per 65€.

Anem a dinar al mateix lloc d’esmorzar, que estava bé de preu, i així, de postres, la crepe de Nutella i una botifarra a les cartes per fer temps. Són quarts de 4 que anem en busca de rickshaw per anar cap a l’estació, i només sortir, un home fa que el seguim i ràpid negociem 100 Rs pels 4, que ens embotim a la cabina verda i groga.
Cada vegada que n’agafem un és com desafiar la mort, Deu méu, quina pujada d’adrenalina. El conductor, amb cara de boig i ulls d’haver-se fotut de tot i més, mastegant no sé ben bé quines herbetes que es preparen a la mà, pitant a tot i a tothom i a tot drap cap a l’estació.

En 20’ hi som i sense accidents, molt mèrit.

Anem a la waiting room de Ladies (ens deixen passar) a fer temps i a jugar a cartes amb uns nens.

Deu minuts abans de l’hora del tren, carreguem aigües i anem a la platform 2. Va amb deu minuts de retard, la gent ens mira. Tenim el tren de les 17.23h (aquesta vegada en classe AC3) i llavors hem d’esperar a l’estació de Gorakhpur fins les 5 o així, que en teoria surt un bus cap a Sunauli (3h), passem frontera al Nepal i bus cap a Pokhara (6-7h). Ens espera un bon tute.

Estació de Varanasi, a punt de pujar al tren
Pugem al tren i classe AC3 és un luxe comparat amb sleeper class...cortines que tanquen el compartiment, aire condicionat, finestres grans i sense barrots i que no s’obren, coixí, mantes i llençols, lavabo “net” i amb sabó.

De seguida ens posem al llit a avançar hores dormides, però a la poca estona de migdiada el revisor trenca el son. L'aire condicionat ve directe als llits de dalt i la gola comença a passar factura. El veí de baix ronca tant que tremolen les cortines. Una parella nepalí que abans de posar-se a roncar semblaven molt amables.
Així que poquet podem dormir i, entre música i escriure, arribem a Gorakhpur a les 23h tocades i morts de son.

Busquem la waiting room de la upper class, l’estació plena de gent dormint per tot arreu. Ningú ens sap dir ben bé des d’on i quan surt el primer bus cap a Sunauli, i un parell de rates que van a la carrera entre la gent dormint al terra ens dóna la benvinguda a l'estació.

Així que ens apalanquem a la sala d’espera a menjar una mica (pa bimbo i llom adovat que portàvem i fruits secs) i a jugar a cartes. Llegim, dormitegem a la cadira de fins les 3 de la matinada.

Fent temps i esquivant ratolins a la waiting room
Fent el pallasso en un vídeo se’ns fan les 4 tocades i, negra nit i fresqueta, anem a buscar l’estació de bus. Trobem un bus destartalat amb indis dins, vell i incòmode, una mica de pel·lícula de por, tot plegat, i cap a les 5.30h, morts de fàstic i de son, engega. Dues hores de viatge fins a Sunauli, un fred mortal per la finestra, que es va obrint sola, i impossible dormir pels sotracs i pel poc espai, l’Iris i jo enxovades en dos seients estrets. Però veiem sortir el sol, i en aquell moment no ens imaginem que el veure’m pondre’s encara des d’un bus, acabant el viatge més pesat de les 5 setmanes.