dimarts, 18 de març de 2014

35 dies per Índia i Nepal - 6. Varanasi

Dissabte 2 de març del 2013 

Dormim d’una tirada 8 hores. Millor nit des que vam marxar. Són quarts de 8, així que comencem el dia amb tranquil·litat fins les 9, que hem quedat per anar a esmorzar. Primera víctima dels bacteris amants dels tractes gastrointestinals dels turistes desprevinguts, així que en deixem un a l'habitació i les altres tres anem a esmorzar.

Parades de verdures als carrerons

Vaca i rickshaw

Anem a un bar dels carrerons que es van despertant de Varanasi, al Monk Cafe, molt a prop del d’ahir i fem la gran descoberta del pancake de Nutella. Oh, Déu meu! Quasi em cauen les llàgrimes d’emoció.

Després d’esmorzar anem a passejar riu amunt. El sol pica, devem estar a uns 30ºC, hi ha moviment per tot arreu.

Ghats, Varanasi i el Ganges


Més Ghats, més Varanasi, més Ganges

Entrem a una mena d’agència de viatges per si ens poden arreglar el tema de tren Delhi-Amritsar del dia 17, que tenim una mica penjat. Un home indi, al seu ritme i amb el gest de cap de costat a costat, ens treu bitllets des de l’estació de Nizamuddin. Es tronxa quan li xapurregem paraules en indi i ens fa passar a la tarda per recollir els bitllets. Ens sortiran una mica més cars però ja els tenim (1300 Rs, que venen a ser uns 15€).


Més parades

Per dinar anem a un lloc d'autòctons, ple d’indis, que ens fa una mica de respecte perquè no hi ha ni un sol mzungu i està ple a rebentar de gent menjant i gent a l'espera. Un home entranyable ens mira divertit i ens explica que hem de comprar (i ens compra) una fitxa per 50 Rs i tindrem un àpat sencer, un cop amb la fitxa ens hem de posar al costat d’una taula i parlar amb els indis que hi mengen per marcar territori i ocupar la taula quan acabin. Estil indi.


Dinant com ells

Als deu minuts estem menjant dal i bhat, i chapati amb diferents salses més que picants (i amb la mà dreta, que amb l’esquerra no es pot tocar el menjar). La gent ens mira amb certa simpatia i una barreja estranya de desconfiança, mofa i amabilitat. En veure territori enemic ocupat per nosaltres, algun altre guiri s’atreveix a entrar.


Lloc i menjar aconseguit...piquen fins i tot les mans

Roti, dal, bhat, salsa de iogurt i altres menjars indis

Migdiada per descansar a l’habitació (creieu-me que fer de turista cansa) i cap a les 17h ja marxem a recollir els bitllets i a passejar per la vora del Ganges.

Veiem les cremacions. Indis pagant fortunes per ser cremat i abandonat a la deriva del Ganges, indis que van a morir-hi, famílies preparant pires i carregant morts coberts de roba blanca i flors. Flames que fan desaparèixer cossos. Fa pensar en coses que no crec que puguem entendre mai. Però és un bon després de la mort que et cremin a la vora del Ganges.

Tornem a veure un tros del ganga aarti, de monjos cantant i ofrenes al riu mentre arriba la nit, abans de retirar-nos a fer sopar, wifi i llit.


Ganga aarti, al ghat de Dashashwamedh

Demà ens volem aixecar abans que surti el sol però deu ser que el dia demana converses profundes, així que parlem i parlem amb la Mon de tot i de res esperant que guanyi la son. Varanasi, ciutat sagrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada