dijous, 21 de febrer del 2013

Pròxima parada...

Hem d'allunyar-nos per agafar perspectiva. Hem de sortir de casa per saber què tenim. Ens hem de moure, veure, sentir.
Cal que descobrim que el món és tant més gran que el que veuen els nostres ulls, que amb una vida no en tenim prou.

Viatjar ensenya. Descobreixes què tens i què no tens. Què poc necessites per (sobre)viure. Què poc necessiten els altres per sobreviure. Veus les vides diferents que haguessis tingut si, per casualitats del destí (com si hi hagués destí, i a més fos casual), haguessis nascut a un altre lloc. I són tan diferents...

Ho hem de veure, per saber qui som i d'on venim. Què som capaços de fer, on podem arribar. Què insignificants som i què prescindibles perquè el món segueixi girant. És inimaginable el que hi ha a fora, inacabable. La gent, els llocs, les maneres de viure...

Viatjar et fa gran com a persona. Et fa prendre consciència de.

Viatjar fa savi.


L'Índia, per unes setmanes, al centre del nostre món.


I tenir la sort de veure món. 

Som-hi!

1 comentari:

  1. L'Índia serà casa de les dues per unes setmanes. Encara que no ens hi veiem, el meu cap i el meu cor saben que estaràs més aprop de mi. Disfruta, aprèn i grava-ho tot a la retina. Viatjar ens fa créixer, cada un a la seva manera i després tot es veu diferent, potser després tot serà de més colors, tot tindrà un regust a massa poc i tot farà bona olor. Disfruta i siguis ben feliç en aquest raconet de món taaaan increïble!
    Un gran grandíissim petó :)

    ResponElimina