Sense voler-ho massa i intentant no pensar-hi, com si evitant pensar-hi aconseguís que no arribés mai, la meva quarta vida se m'apareix amb un somriure burleta i una mirada acusadora.
La tercera quedava a terra, a l'aeroport de Schiphol, mentre l'avió s'enlairava.
La quarta és la del sacrifici per la cinquena, la de la satisfacció a llarg termini. La del futur comprovant, aprovant o reprovant cada moviment que faig.
I com tota vida, també té tres grans propòsits. El primer, donar-li sentit per ella mateixa. Els altres dos...tinc tota la vida per descobrir-los.
I faré veure que encara visc sota el nivell del mar per tenir el plaer de sortir a agafar aire sempre que em calgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada