dilluns, 27 de gener del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 5. Varanasi

Divendres, 1 de març del 2013

Varanasi. Fa calor. Molta gent. Sortim de l’estació després que l’home de l’oficina ens destrossi la ruta dient-nos que els trens estan plens. De seguida pactem 100 Rs perque un rickshow ens porti als 4 fins al màxim que podem entrar del centre de la ciutat, llavors caminem en busca dels Ghats, escalinates que baixen fins al riu Ganges, i en busca d’hotel per dormir.

Ghats de Varanasi
Sol de matí als Ghats
Molta, molta gent, no puc deixar de mirar al voltant. Als Ghats, banyant-se, netejant roba, venedors de tot i més, l'ambient més sagrat del món en els gestos més quotidians.

Riba del riu Ganges
Trobem la zona d’hotels barats i preguntem per habitació, ens diuen preus molt alts i, finalment, a un dels recomanats per la guia, una mica deixat, negociem dues habitacions amb lavabo i aigua calenta per dues nits a 3100 Rs.

Habitació de l'hostal
 I és dia 1. Així que tornem inevitablement a la nostra vida d'aquests mesos anteriors d'estudi. Posició provisional del MIR. Altra cosa no, però wifi n’hi ha, així que ho mirem. Ara ens queda només esperar el dia de triar la plaça. Però fins llavors, tenim molts dies d'Índia per endavant.

Anem a esmorzar un tros de pastís i un cafè, passegem i caminem, quin sol, i quantes coses. Molta gent, molts babas o sadhus (monjos hinduistes que suposadament segueixen el camí de la penitència i l'austeritat per obtenir la il·luminació) i yogis, taronja i color salmó, de cos blanc pintat de cendra i despullats, tots fent-te passar a les tendes i parlant-te. Molta gent ens fa fotos, ens demana que n’hi fem o volen fotos amb nosaltres, com cantem entre els indis.

Baba a una de les tendes
La Mon amb un Baba del color sagrat
Pels carrers de Varanasi
En aigua sagrada
Més Ghats
Vaques sagrades
El Ganges
Varanasi
Dinem al Sita House, un chicken curry amb arròs i una cocacola fresca. Les cocacoles mai tornaran a ser tan bones com en aquest viatge.
Després fem parada a l’hotel de migdiada. 

El sol ja va caient que tornem a sortir i vaguem per la vora del riu i fem fotos. Dies, m’hi podria estar passejant per aquí i fent fotos. Es va fent fosc, i què bonic la llum i...i tot.

Encantador de serps

Passejant pels Ghats
Rentant roba al Ganges
Comença a caure el sol...
...a la vora del Ganges
Mar, Montse, Iris i Guillem
Vora les 19h ens trobem un munt de gent asseguda a un dels Ghats principals i es van acumulant barquetes. Agafem lloc entre indis i sis monjos comencen a cantar i a resar, foc i fum amunt i avall i música hindú sonant mentre es va fent fosc. Molts indis resen, altres fan fotos. Impressiona. Un autòcton ens explica una mica què hem de fer. A l’acabar, una dona ens fa la tikka al front. Ens donen les gràcies per anar-hi. Què entranyables els indis amables que estan contents que estiguem allà. I amb el front pintat potser som una mica més purs.


Després ja anem cap als carrerons de Varanasi a buscar un lloc per sopar, que s'allarga, i ja és tard que tornem pels mateixos carrerons, ara foscos d'ombres de vaques al mig del camí i d'escombraries per tot arreu amb pas ràpid d'escenari de peli de por.
Lluna minvant a les aigües del Ganges

diumenge, 19 de gener del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 4. Khajuraho - Satna - Varanasi

Dijous, 28 de febrer del 2013

Dormir d’una tirada fins quarts de sis, que el sol ja ha sortit, i veus i música per la finestra. 
Ens llevem per estar poc abans de les 7 a baix, on ens proposen portar-nos fins a Satna en taxi per més o menys el que ens havia de costar el bus, així que regategem una mica i acceptem. Ens porten en rickshaw fins al taxi, un tot terreny de 7 places. Primer petit luxe del viatge. Cotxe privat enlloc de bus incòmode (com més endavant descobriríem que són els busos d'aquí).

De camí cap a Satna



Així que a quarts de 8 estem de camí a Satna, escoltant Shakira i veient el paisatge que, amb les seves diferències, no deixa de recordar-me una mica a l'Àfrica.

En un parell d’horetes (haurien sigut 4 en bus) comencem a entrar a Satna, trànsit, cotxes, caos i clàxons per tot arreu. El sol va escalfant.
Ens deixa a l’estació de trens (tenim tren a les 19.30h) i comencen a assaltar-nos conductors de rickshaw. Encara anem una mica amb la sensació que tots ens volen estafar, i ens incomoden.

Mig perduts (cosa que els atrau encara més) fem un cop d’ull a l’estació i decidim anar cap al centre...més tard descobrim que no hi ha centre, que deu ser tot aquell carrer ple de gent i de botigues.

Ens colem al que sembla un campus universitari i parlem amb uns nois (amb el que es defensa millor en anglès), que ens pregunten i ens expliquen coses. Ens envien cap al carrer principal, així doncs, caminem intentant no morir atropellats i apartant-nos a cops de pito, carregats a tope amb les motxilles, el sol anar pujant i sense tenir un rumb massa marcat i fent gana.


Caminem i caminem, i sembla que ens allunyem del centre, així que entrem al que sembla un temple i ens asseiem a una ombra. Poc a poc creem expectació i un munt de crios se’ns atansen.


Allà passem el matí, ben entretinguts a l’ombra, parlant, menjant el pa que ens queda i el formatge gruyere de l’avió d’anada, entrem al temple, vell i gens turístic, amb coloms volant per dins, i un monjo que ens saluda donant-nos la benvinguda. Comprem un coco a fora i una noia amb anglès perfecte ens explica que l’hem de portar dins al temple perquè el monjo ens el beneeixi i l’obri. Llavors ens el podrem menjar. 




Juguem a cartes (cosa que crea encara més expectació i aviat ens veiem envoltats d’una vintena de nens i no tan nens) inici del torneig de botifarra que ens acompanyarà tot el viatge, la Montse i el Guillem contra l’Iris i jo.




Tot d'indis mirant-nos a mig metre, ens sentim totalment observats i decidim parlar amb ells, així que traiem la Lonely Planet i xapurregem paraules en indi, cosa que els fa molta gràcia. I així, mig indi i mig anglès anem parlant, fent fotos, ens fan fotos, canten...i la cosa es va animant i va venint més i més gent, fins i tot un policia apareix a veure què és tot aquell merder. Gran estona, tots rient, perduts a un poble perdut de l'Índia amb un munt de crios amb vides per davant que mai seran com la nostra.

Cap a les dues decidim anar tirant cap a l’estació a dinar i a esperar el tren, i a la mateixa platform 1 hi ha un bar on ens apalanquem, mengem una mena de pizza picant i ens hi estem fresquets, passant l’estona, parlant, jugant a cartes, aprenent paraules índies amb el cambrer del bar i planejant la ruta dels propers dies. 

Una estona abans comprovem el nostre tren (moment d’ups...perquè no surt a la pantalla) i anem a esperar a la platform 2. I esperem...i esperem...és fosc, vaques a la via i gent, sempre gent a l’estació, moviment i parades de menjar. Una hora i mitja de retard. Finalment, les 21h ben tocades, pugem al tren, compartim compartiment amb una família índia del que ens sembla classe alta.


Ja no és primera vegada de sleeper class, però tot i això no deixen d’impactar el moviment de la gent, l’olor d'ªorinesª, i, avui, escarabats passejant-se per les lliteres.


Sopem reserves que encara portem de casa (pernil salat!) i preparem motxilles i sacs. Abans de les 23h, lliteres muntades, llums tancats, tracatrà del tren i sorolls de gent. Un parell d’homes amb escopeta es van passejant tren amunt i avall. Quanta seguretat dóna això...

Dormim a trossos i ens comencem a activar a les 4h, nosaltres i tot el vagó, i veiem sortir el sol per la finestra, acostant-nos a Varanasi.

diumenge, 12 de gener del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 3. Khajuraho

Dimecres, 27 de febrer del 2013

Això del no menjar al llevar-nos...costa. Deuen voltar les 7 del matí, i acabant de tancar motxilles i havent fet servir el lavabo (digne de l'Índia, latrina poc neta), un parell de conductors de rickshaw ens assalten.

Estació de Khajuraho
Mica en mica ens despertem, tot això és més bonic que el que vam veure ahir a Delhi.
Agafem un rickshaw que ens porta fins la zona dels temples i hotels, a uns 8 km de l’estació. Seguim la Lonely Planet fins a l’Hotel Yogi.

Recorda una mica a l'Àfrica, zona rural, res asfaltat, molt moviment de cotxes, bicis, vaques...
Fa xafogor i s’agraeix que sigui encara d'hora. 
A l’hotel, negociar habitacions, fem check in i uns cafès sense massa bona pinta i chapatis. 
Parlem de la ruta i com arribar a Varanasi, la següent parada, perquè encara no tenim bitllets.
Una noia ens informa que està tot a petar, trens plens, perquè hi ha el Maja Kumbhamela, un pelegrinatge que es fa una vegada cada 12 anys a Allahabad, molt a prop de Varanasi, i que hem enganxat de ple.

Parlem amb el de l’hotel que s’ho apanya per aconseguir bitllets per demà, al doble de preu. El que més endavant coneixeríem com a Tatkal. Hi ha un cupo de bitllets que guarden i surten a la venda a les 10 del matí del dia abans.

Són les 10 tocades que comencem a passejar, ens allarguem fins al poble i el sol pica, nens per tot arreu, sortint d’escola i pel carrer. La gent ens mira i ens segueix, però res a veure amb Delhi. 
És un poble petit, brut i bonic d’uns 10.000 habitants, amb un parell de temples hindús que visitem.





Cap a la una estem ja cansats i anem a menjar un plat de pasta, en fase d’adaptació al menjar indi, a la zona dels hotels i dels famosos temples.

Ens demostrem que estem de vacances amb una migdiada mentres esperem que baixi una mica el sol per anar a visitar els temples, Patrimoni de la Humanitat, amb les seves figures esculpides i escultures eròtiques. 















No hi ha massa turistes (bé), i molts són indis que visiten el lloc. Passegem per allà fins que la llum és de sol que es pon, els temples es veuen diferent.
Apareix de cop un grup de dones amb saris (vestit indi de les dones) de colors vius a qui els fem molta gràcia. Són del Rajasthan i estan de visita, i volen que els fem fotos. Molt divertit. Sembla ser que destaquem...serà la nostra pell blanca? La roba gens índia? O les càmeres, potser, que ens delaten. Molts indis es volen fer fotos amb nosaltres...cosa que aviat veurem que és una cosa típica i que ens passarà durant tot el viatge.









Sortim dels temples quan ens fan fora i fosqueja. Abans de les 20 h ja estem sopant, indi, ara sí. Arròs amb espècies i pollastre. Provem el garlic naan, un pa d’all.
Estem bastant petats i ens retirem, a fer dutxes i dormir aviat, demà ben d'hora toca bus cap a Satna i tren fins a Varanasi a la nit.

dilluns, 6 de gener del 2014

35 dies per Índia i Nepal - 2. Delhi - Khajuraho

Dimarts, 26 de febrer del 2013

Ens aixequem cap a les 9h i dutxa d’aigua calenta sense saber quan serà la pròxima.
La Montse ens fa veure que ahir al prepaid dels taxis ens van fer un canvi de bitllet de 500 per un de 100. Primera estafada del viatge.

Sortim al caos de Delhi, xafogor i clàxons, gent per tot arreu, gossos abandonats. La gent ens mira.

Agafem el metro per anar fins al centre, a l’estació de New Delhi, a comprar bitllets de tren, i ens assalten uns quants indis. Un ens ven la moto que no hi ha l’oficina que busquem, i ens intenta portar per on vol. Finalment, preguntant, seguint cartells i sense fer cas als que ens segueixen, aconseguim trobar-la. Després de molta cua i omplir papers per comprar els bitllets per uns quants trens, ens diuen que molts estan plens i a més hem d’anar a canviar diners abans de poder-los comprar. Al final, només podem comprar el d’avui a la nit fins a Khajuraho i, després de canviar, el de Varanasi a Gorakhpur a la tarda (el de nit està ple), que ens deixa tirats a Gorakhpur tota la nit.


Main Bazar Road

Ens endinsem al Main Bazar, ple de gent i de botigues i parades, i canviem diners. Tornem a l’estació a comprar l’altre bitllet i anem cap a la Connaught Square. Entre les motxilles, la calor i les distàncies infinites de Delhi, estem bastant cansats i parem a dinar a un lloc indi...per comprovar que el menjar indi és molt picant.


De camí a la Connaught Place

Fent temps per agafar el tren, anem fins a l’India Gate, un parc on seiem una estona, amb la conya hem caminat més de 4 km pel centre de Delhi.


Parc de l'India Gate

India Gate

Allà agafem el primer rickshaw (aviat descobrirem que agafar un rickshaw és viure al límit) del viatge que ens porta als 4 encabits al seient de darrere fins l’estació de trens de Nizamuddin, on a les 20.15h ens surt el tren.


Rickshaws a l'estació de Nizamuddin

Sobrevivint al primer viatge

Com encabir 4 persones i respectives motxilles dins un rickshaw

Queden dues horetes pel tren, així que fem temps a un bar del costat de l'estació. Ja no fa calor, no anem carregats, es va fent fosc i l’ambient està carregat d’olors, gent per tot arreu, tot fosc i deixat, ple d’escombraries...ara sí que estem lluny de casa.
Provem 2 apoo kili, una mena de massa de patates fregida i amb salsa i espècies, comprem aigua i anem a esperar el tren.

L'andana plena, arriba un tren llarguíssim, la gent salta als vagons per no haver de caminar fins al lloc on pari. Anem a sleeper class, la més baixa per dormir. Entrem i està buit, tot a les fosques, s'intueixen llits aguantats per cadenes i barrots a les finestres, perfecte per peli de por. Soroll de gent en la foscor d’estació de tren. Trobem les nostres lliteres i seiem, preguntant-nos on coi ens hem posat veient on passarem la nit. Però el tren es va omplint, encenen els llums i, a part d’un borratxo i una que li falten cinc minuts (i que un veí amable fa fora), tot va bé.

Sopem pa i embotit i fuits secs i cap a les 22h tothom està ben posat a la llitera per dormir, així que traiem el sac, motxilles al cap, tots desconfiats, i a intentar dormir, amb el soroll del tren, indis roncant i escopint i cantant...
Ens anem despertant, a les estacions canviem el sotragueig del tren per megafonies i venedors de mils menjars, cafè i chaichaichai que passen pels nostres peus. Cap a quarts de set, encara mig dormitejant a la llitera, arribem a Khajuraho, on apressats perquè el tren no marxi amb nosaltres dins, baixem amb les motxilles a mig fer. I ja no estem a la ciutat. Tot verd i el sol que surt.