Dijous, 28 de febrer del 2013
Dormir d’una tirada fins quarts de sis, que el sol ja ha sortit, i veus i música per la finestra.
Ens llevem per estar poc abans de les 7 a baix, on ens proposen portar-nos fins a Satna en taxi per més o menys el que ens havia de costar el bus, així que regategem una mica i acceptem. Ens porten en rickshaw fins al taxi, un tot terreny de 7 places. Primer petit luxe del viatge. Cotxe privat enlloc de bus incòmode (com més endavant descobriríem que són els busos d'aquí).
Així que a quarts de 8 estem de camí a Satna, escoltant Shakira i veient el paisatge que, amb les seves diferències, no deixa de recordar-me una mica a l'Àfrica.
En un parell d’horetes (haurien sigut 4 en bus) comencem a entrar a Satna, trànsit, cotxes, caos i clàxons per tot arreu. El sol va escalfant.
Ens deixa a l’estació de trens (tenim tren a les 19.30h) i comencen a assaltar-nos conductors de rickshaw. Encara anem una mica amb la sensació que tots ens volen estafar, i ens incomoden.
Mig perduts (cosa que els atrau encara més) fem un cop d’ull a l’estació i decidim anar cap al centre...més tard descobrim que no hi ha centre, que deu ser tot aquell carrer ple de gent i de botigues.
Ens colem al que sembla un campus universitari i parlem amb uns nois (amb el que es defensa millor en anglès), que ens pregunten i ens expliquen coses. Ens envien cap al carrer principal, així doncs, caminem intentant no morir atropellats i apartant-nos a cops de pito, carregats a tope amb les motxilles, el sol anar pujant i sense tenir un rumb massa marcat i fent gana.
Caminem i caminem, i sembla que ens allunyem del centre, així que entrem al que sembla un temple i ens asseiem a una ombra. Poc a poc creem expectació i un munt de crios se’ns atansen.
Allà passem el matí, ben entretinguts a l’ombra, parlant, menjant el pa que ens queda i el formatge gruyere de l’avió d’anada, entrem al temple, vell i gens turístic, amb coloms volant per dins, i un monjo que ens saluda donant-nos la benvinguda. Comprem un coco a fora i una noia amb anglès perfecte ens explica que l’hem de portar dins al temple perquè el monjo ens el beneeixi i l’obri. Llavors ens el podrem menjar.
Juguem a cartes (cosa que crea encara més expectació i aviat ens veiem envoltats d’una vintena de nens i no tan nens) inici del torneig de botifarra que ens acompanyarà tot el viatge, la Montse i el Guillem contra l’Iris i jo.
Ens llevem per estar poc abans de les 7 a baix, on ens proposen portar-nos fins a Satna en taxi per més o menys el que ens havia de costar el bus, així que regategem una mica i acceptem. Ens porten en rickshaw fins al taxi, un tot terreny de 7 places. Primer petit luxe del viatge. Cotxe privat enlloc de bus incòmode (com més endavant descobriríem que són els busos d'aquí).
 |
| De camí cap a Satna |
 |
Així que a quarts de 8 estem de camí a Satna, escoltant Shakira i veient el paisatge que, amb les seves diferències, no deixa de recordar-me una mica a l'Àfrica.
En un parell d’horetes (haurien sigut 4 en bus) comencem a entrar a Satna, trànsit, cotxes, caos i clàxons per tot arreu. El sol va escalfant.
Ens deixa a l’estació de trens (tenim tren a les 19.30h) i comencen a assaltar-nos conductors de rickshaw. Encara anem una mica amb la sensació que tots ens volen estafar, i ens incomoden.
Mig perduts (cosa que els atrau encara més) fem un cop d’ull a l’estació i decidim anar cap al centre...més tard descobrim que no hi ha centre, que deu ser tot aquell carrer ple de gent i de botigues.
Ens colem al que sembla un campus universitari i parlem amb uns nois (amb el que es defensa millor en anglès), que ens pregunten i ens expliquen coses. Ens envien cap al carrer principal, així doncs, caminem intentant no morir atropellats i apartant-nos a cops de pito, carregats a tope amb les motxilles, el sol anar pujant i sense tenir un rumb massa marcat i fent gana.
Juguem a cartes (cosa que crea encara més expectació i aviat ens veiem envoltats d’una vintena de nens i no tan nens) inici del torneig de botifarra que ens acompanyarà tot el viatge, la Montse i el Guillem contra l’Iris i jo.
Cap a les dues decidim anar tirant cap a l’estació a dinar i a esperar el tren, i a la mateixa platform 1 hi ha un bar on ens apalanquem, mengem una mena de pizza picant i ens hi estem fresquets, passant l’estona, parlant, jugant a cartes, aprenent paraules índies amb el cambrer del bar i planejant la ruta dels propers dies.
Una estona abans comprovem el nostre tren (moment d’ups...perquè no surt a la pantalla) i anem a esperar a la platform 2. I esperem...i esperem...és fosc, vaques a la via i gent, sempre gent a l’estació, moviment i parades de menjar. Una hora i mitja de retard. Finalment, les 21h ben tocades, pugem al tren, compartim compartiment amb una família índia del que ens sembla classe alta.
Ja no és primera vegada de sleeper class, però tot i això no deixen d’impactar el moviment de la gent, l’olor d'ªorinesª, i, avui, escarabats passejant-se per les lliteres.
Dormim a trossos i ens comencem a activar a les 4h, nosaltres i tot el vagó, i veiem sortir el sol per la finestra, acostant-nos a Varanasi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada