35 dies per Índia i Nepal - 2. Delhi - Khajuraho

Dimarts, 26 de febrer del 2013

Ens aixequem cap a les 9h i dutxa d’aigua calenta sense saber quan serà la pròxima.

La Montse ens fa veure que ahir al prepaid dels taxis ens van fer un canvi de bitllet de 500 per un de 100. Primera estafada del viatge.

Sortim al caos de Delhi, xafogor i clàxons, gent per tot arreu, gossos abandonats. La gent ens mira.

Agafem el metro per anar fins al centre, a l’estació de New Delhi, a comprar bitllets de tren, i ens assalten uns quants indis. Un ens ven la moto que no hi ha l’oficina que busquem, i ens intenta portar per on vol. Finalment, preguntant, seguint cartells i sense fer cas als que ens segueixen, aconseguim trobar-la. Després de molta cua i omplir papers per comprar els bitllets per uns quants trens, ens diuen que molts estan plens i a més hem d’anar a canviar diners abans de poder-los comprar. Al final, només podem comprar el d’avui a la nit fins a Khajuraho i, després de canviar, el de Varanasi a Gorakhpur a la tarda (el de nit està ple), que ens deixa tirats a Gorakhpur tota la nit.

Main Bazar Road

Ens endinsem al Main Bazar, ple de gent i de botigues i parades, i canviem diners. Tornem a l’estació a comprar l’altre bitllet i anem cap a la Connaught Square. Entre les motxilles, la calor i les distàncies infinites de Delhi, estem bastant cansats i parem a dinar a un lloc indi...per comprovar que el menjar indi és molt picant.

De camí a la Connaught Place

Fent temps per agafar el tren, anem fins a l’India Gate, un parc on seiem una estona, amb la conya hem caminat més de 4 km pel centre de Delhi.

Parc de l'India Gate

India Gate

Allà agafem el primer rickshaw (aviat descobrirem que agafar un rickshaw és viure al límit) del viatge que ens porta als 4 encabits al seient de darrere fins l’estació de trens de Nizamuddin, on a les 20.15h ens surt el tren.

Rickshaws a l'estació de Nizamuddin

Sobrevivint al primer viatge

Com encabir 4 persones i respectives motxilles dins un rickshaw

Queden dues horetes pel tren, així que fem temps a un bar del costat de l'estació. Ja no fa calor, no anem carregats, es va fent fosc i l’ambient està carregat d’olors, gent per tot arreu, tot fosc i deixat, ple d’escombraries...ara sí que estem lluny de casa.

Provem 2 apoo kili, una mena de massa de patates fregida i amb salsa i espècies, comprem aigua i anem a esperar el tren.

L'andana plena, arriba un tren llarguíssim, la gent salta als vagons per no haver de caminar fins al lloc on pari. Anem a sleeper class, la més baixa per dormir. Entrem i està buit, tot a les fosques, s'intueixen llits aguantats per cadenes i barrots a les finestres, perfecte per peli de por. Soroll de gent en la foscor d’estació de tren. Trobem les nostres lliteres i seiem, preguntant-nos on coi ens hem posat veient on passarem la nit. Però el tren es va omplint, encenen els llums i, a part d’un borratxo i una que li falten cinc minuts (i que un veí amable fa fora), tot va bé.

Sopem pa i embotit i fuits secs i cap a les 22h tothom està ben posat a la llitera per dormir, així que traiem el sac, motxilles al cap, tots desconfiats, i a intentar dormir, amb el soroll del tren, indis roncant i escopint i cantant...

Ens anem despertant, a les estacions canviem el sotragueig del tren per megafonies i venedors de mils menjars, cafè i chaichaichai que passen pels nostres peus. Cap a quarts de set, encara mig dormitejant a la llitera, arribem a Khajuraho, on apressats perquè el tren no marxi amb nosaltres dins, baixem amb les motxilles a mig fer. I ja no estem a la ciutat. Tot verd i el sol que surt.