35 dies per Índia i Nepal - 3. Khajuraho

Dimecres, 27 de febrer del 2013

Això del no menjar al llevar-nos...costa. Deuen voltar les 7 del matí, i acabant de tancar motxilles i havent fet servir el lavabo (digne de l'Índia, latrina poc neta), un parell de conductors de rickshaw ens assalten.

Estació de Khajuraho

Mica en mica ens despertem, tot això és més bonic que el que vam veure ahir a Delhi.
Agafem un rickshaw que ens porta fins la zona dels temples i hotels, a uns 8 km de l’estació. Seguim la Lonely Planet fins a l’Hotel Yogi.

Recorda una mica a l'Àfrica, zona rural, res asfaltat, molt moviment de cotxes, bicis, vaques...
Fa xafogor i s’agraeix que sigui encara d'hora. 
A l’hotel, negociar habitacions, fem check in i uns cafès sense massa bona pinta i chapatis. 
Parlem de la ruta i com arribar a Varanasi, la següent parada, perquè encara no tenim bitllets.
Una noia ens informa que està tot a petar, trens plens, perquè hi ha el Maja Kumbhamela, un pelegrinatge que es fa una vegada cada 12 anys a Allahabad, molt a prop de Varanasi, i que hem enganxat de ple.

Parlem amb el de l’hotel que s’ho apanya per aconseguir bitllets per demà, al doble de preu. El que més endavant coneixeríem com a Tatkal. Hi ha un cupo de bitllets que guarden i surten a la venda a les 10 del matí del dia abans.

Són les 10 tocades que comencem a passejar, ens allarguem fins al poble i el sol pica, nens per tot arreu, sortint d’escola i pel carrer. La gent ens mira i ens segueix, però res a veure amb Delhi. 
És un poble petit, brut i bonic d’uns 10.000 habitants, amb un parell de temples hindús que visitem.

Cap a la una estem ja cansats i anem a menjar un plat de pasta, en fase d’adaptació al menjar indi, a la zona dels hotels i dels famosos temples.

Ens demostrem que estem de vacances amb una migdiada mentres esperem que baixi una mica el sol per anar a visitar els temples, Patrimoni de la Humanitat, amb les seves figures esculpides i escultures eròtiques. 

No hi ha massa turistes (bé), i molts són indis que visiten el lloc. Passegem per allà fins que la llum és de sol que es pon, els temples es veuen diferent.
Apareix de cop un grup de dones amb saris (vestit indi de les dones) de colors vius a qui els fem molta gràcia. Són del Rajasthan i estan de visita, i volen que els fem fotos. Molt divertit. Sembla ser que destaquem...serà la nostra pell blanca? La roba gens índia? O les càmeres, potser, que ens delaten. Molts indis es volen fer fotos amb nosaltres...cosa que aviat veurem que és una cosa típica i que ens passarà durant tot el viatge.

Sortim dels temples quan ens fan fora i fosqueja. Abans de les 20 h ja estem sopant, indi, ara sí. Arròs amb espècies i pollastre. Provem el garlic naan, un pa d’all.

Estem bastant petats i ens retirem, a fer dutxes i dormir aviat, demà ben d'hora toca bus cap a Satna i tren fins a Varanasi a la nit.