A Tintin al Tíbet, tot pujant cap a Katmandú, al Capità Haddock li cau la petaca de la butxaca, just als morros del Milú, que camina darrere assedegat.
Un Milú amb túnica blau cel i asexual se li apareix i li diu:
- No, desgraciat, no beguis!
En aquestes que un Milú encès amb cua i forca se li apareix a l’altre costat dient:
- I per què no? L’alcohol és bo.
- No, Milú, no ho facis!
- Vés-te’n, vés-te’n i deixa’ns en pau! Va, assaboreix-ho, et recomfortarà!
Més tard, Tintin ha quedat soterrat en una allau i escriu un missatge perquè Milú el porti als lames i els vagin a rescatar. A mig camí, un os enorme el fa ensopegar.
- Oh, no, desgraciat, has de complir amb el teu deure, porta el missatge, Milú!
- El missatge pot esperar, però un os com aquest no es troba cada dia!
Sabem tots qui guanya sempre, no?
El meu Milú bo em diu “oh, nooo, no ho facis!”. El meu Milú dimoni no es digna ni a contestar, simplement agafa el bo, en fa brotxetes i se’l cruspeix ben cuit entre flames.
La putada és discriminar quin és el Milú bo i el Milú dolent.
ResponEliminaMés putada encara, si al final el que és bo es dolent o el dolent resulta que és bo.
Estudia fort i sobre tot levat d'hora, molt d'hora, però molt d'hora i al final segur que sabra quin és el Milú bo i el Milú dolent, o no.