Dissabte 2 de març del 2013
Dormim d’una tirada 8 hores. Millor nit des que vam marxar. Són quarts de 8, així que comencem el dia amb tranquil·litat fins les 9, que hem quedat per anar a esmorzar. Primera víctima dels bacteris amants dels tractes gastrointestinals dels turistes desprevinguts, així que en deixem un a l'habitació i les altres tres anem a esmorzar.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHThOKzPHWBbAHJjiGTgUkMtB34UV1D5LZ6N8hPJFh2V_23bTzLeDhxq9wj-utO_gIDUdT9hB02y8wCSKdyi94oh5dTCyhFPNEFDNTeUGFgDqAVHgHALSuW5U3e7KXebHDCkTZvhc3Isg/s640/20130302_0426.JPG) |
Parades de verdures als carrerons |
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhln5PIEypLsWPgalzh6dwxt5aV2bCp4eCsaKSSbsdo0RuNPE9KlkgI3V8MsBeL_JAi3JScMIYiRSBu8ozsfxWBenvuoTMM-EPOyAoYLFmQ_prnEY7HOQafKU0aOuF_LrZaV08yJmKq34k/s640/20130302_0430.JPG) |
Vaca i rickshaw |
Anem a un bar dels carrerons que es van despertant de Varanasi, al Monk Cafe, molt a prop del d’ahir i fem la gran descoberta del pancake de Nutella. Oh, Déu meu! Quasi em cauen les llàgrimes d’emoció.
Després d’esmorzar anem a passejar riu amunt. El sol pica, devem estar a uns 30ºC, hi ha moviment per tot arreu.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE9DCr2czit5p8SUOT2zdlc1JYU9kaBipoMDw-3N6FmmXtSCpq50juBeP5zmDMTJ8RpCpspLNZ_eYctCHkAnPxrZASt3T-5rpovqXWDNuOiNwTpyIvyACogIQGrY-ay7ywW_RiONJXAHk/s640/20130302_0446.JPG) |
Ghats, Varanasi i el Ganges
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpZXXwBlNUFXWGtnE2MhlXxcHp2ye5WaRZ4W3Me4M6ZYCYbX08MfvJbdJ_cnv9NaM6UZBi8r5JAC5wt7TcJ-EpGGp4aZT_OlS7QWAXFqGtQ4rR4jRkw9kmbhyGL-Xo_Qejtuw8VwsK4V4/s640/20130302_0445.JPG) |
Més Ghats, més Varanasi, més Ganges
|
|
Entrem a una mena d’agència de viatges per si ens poden arreglar el tema de tren Delhi-Amritsar del dia 17, que tenim una mica penjat. Un home indi, al seu ritme i amb el gest de cap de costat a costat, ens treu bitllets des de l’estació de Nizamuddin. Es tronxa quan li xapurregem paraules en indi i ens fa passar a la tarda per recollir els bitllets. Ens sortiran una mica més cars però ja els tenim (1300 Rs, que venen a ser uns 15€).
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_kjx-DDCeJ-v5xQCok2Q1si6_nqJLtiZVe4fokqwM8Fcuz2-FlAQFh99j5ZArRD0qA_VKxcfo8zAjt0waixcUBNip_GcsJcANbE86pyfJPrHwvel2KUpPJdBFoG9mMUxwJs5G_xmycjQ/s640/20130302_0451.JPG) |
Més parades
|
Per dinar anem a un lloc d'autòctons, ple d’indis, que ens fa una mica de respecte perquè no hi ha ni un sol mzungu i està ple a rebentar de gent menjant i gent a l'espera. Un home entranyable ens mira divertit i ens explica que hem de comprar (i ens compra) una fitxa per 50 Rs i tindrem un àpat sencer, un cop amb la fitxa ens hem de posar al costat d’una taula i parlar amb els indis que hi mengen per marcar territori i ocupar la taula quan acabin. Estil indi.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAWCiVgPbJiuH6C_UEsChgNpqJ_UeYQqqTJ5Dnfy4v7KBYvF4XKzQ76Kt-_llZ9Ctve0YNL-2NgYewVoxynYHwICDeNwn5OWLUNPdj5g7nQasg7x3asfDN1nN9HDKzFuPso_bR1DQfOQs/s640/20130302_0454.JPG) |
Dinant com ells
|
Als deu minuts estem menjant dal i bhat, i chapati amb diferents salses més que picants (i amb la mà dreta, que amb l’esquerra no es pot tocar el menjar). La gent ens mira amb certa simpatia i una barreja estranya de desconfiança, mofa i amabilitat. En veure territori enemic ocupat per nosaltres, algun altre guiri s’atreveix a entrar.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs6LdevPt_OBS54e_JW8P3p6T4PmwiH-E04hp-ECojFWfXqdfVqytudQ3N_M1yl6NP__-Y6Fgm35Y6XHzR5wsVD3uFt6obn8rHC687JheqZqeCYjqoO3SedoLWEtabyFu3ZZOTUDXsQic/s640/20130302_0460.JPG) |
Lloc i menjar aconseguit...piquen fins i tot les mans
|
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA3NY7AenzMMZiDEc3nXB-rqK3sgESkMzWF75oUCmFSsIITjgerwWmjv3A9tuRALEsXufidUHsvqAqylss_N9bcjl8JYw8MK1pPaZdfG_02ornsvxseWjsLUq2Kp0_xpL_h1ZHm1rzTwA/s640/20130302_0463.JPG) |
Roti, dal, bhat, salsa de iogurt i altres menjars indis
|
Migdiada per descansar a l’habitació (creieu-me que fer de turista cansa) i cap a les 17h ja marxem a recollir els bitllets i a passejar per la vora del Ganges.
Veiem les cremacions. Indis pagant fortunes per ser cremat i abandonat a la deriva del Ganges, indis que van a morir-hi, famílies preparant pires i carregant morts coberts de roba blanca i flors. Flames que fan desaparèixer cossos. Fa pensar en coses que no crec que puguem entendre mai. Però és un bon després de la mort que et cremin a la vora del Ganges.
Tornem a veure un tros del ganga aarti, de monjos cantant i ofrenes al riu mentre arriba la nit, abans de retirar-nos a fer sopar, wifi i llit.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJBhL40dZQV69yZhjAl7OxRwWBpPdPVL51Q11kx5bXjT2AYhrD7qaMJyC2_qoOCsJXDkgMxqGNZDe26nIWaBe7HZZ5rPLJ8OTtxmsYW_0tGC2S7n3jCyAp8jtPf413NXgEF_W-SLZcP4M/s640/20130302_0476.JPG) |
Ganga aarti, al ghat de Dashashwamedh |
Demà ens volem aixecar abans que surti el sol però deu ser que el dia demana converses profundes, així que parlem i parlem amb la Mon de tot i de res esperant que guanyi la son. Varanasi, ciutat sagrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada