Woonplaats: Leiden

Passejant pels carrers de Leiden, si mires les parets, pots trobar-te 101 poemes, de diferents autors i en diferents llengües.

És més fàcil sentir-s’hi com a casa sabent que, a deu minuts en bici, et pots trobar això:

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Leiden

Zuid-Holland (Nederlands)

Àrea: 23.16 km² (dels quals 1,16 km² són aigua)

Població: uns 120.000 habitants (densitat d’uns 5.000 habitants/km²)

Llengua: Dutch

Avui fa exactament un mes que vaig arribar. JaNomés fa un mes. El fred, aquí, encara no ha marxat, i quan agafes la bici encara t’has de posar guans i gorro per conservar els dits i les orelles, i, si tens una mica de sort, potser neva quan tornes cap a casa. 

Durant uns dies, va fer molt vent. I fa poc, la primavera va fer un “amago”. La pluja s’ha deixat caure per aquí (mai més ben dit) regularment, és aquella pluja calmada que et va mullant sense que te n’adonis massa.

El cel blanc deixa veure el sol de tant en tant, i a la nit, és difícil veure la lluna o les estrelles.

Aquí les distàncies es calculen en minuts pedalejant i la ciutat és prou petita com per anar a tot arreu en bici i prou gran com per poder caminar i caminar i caminar.

Els holandesos...són rossos, sí, sé que ho sabeu, però és que són molt rossos! I molt alts. De fet, jo mai m’havia sentit baixa fins ara, que quan sóc a un lloc ple de gent, el 85% són més alts que jo! I parlen holandès...però parlen un holandès-molt-holandès, que no s’enten ni de conya i que recorda una mica entre un anglès estrany i un alemany suau.

Al principi és estrany anar pel carrer i sentir les converses de la gent sense entendre res, però poc a poc es va tornant normal.

També es va tornant normal obrir la porta verda del carrer més cèntric del centre i recórrer el carreró fosc fins la porta de casa. I es va tornant normal obrir la porta i dir “Hoi!” i estar 100% segura que hi ha algú a casa (sent nou és bastant improbable que no hi hagi ningú). Fins i tot, es va tornant normal obrir la porta de la meva-habitació-que-no-era-meva-no-fa-gaire-però-ja-fa-tant-que-és-meva-que-és-com-si-fós-meva i sentir que sóc a casa.