35 dies per Índia i Nepal - 8. Sunauli - Pokhara

Dilluns 4 de març del 2013 

A Sunauli fem papers, ensenyem visats i creuem frontera, ja som al Nepal.
La gent és diferent, més baixeta, robusta, més axinada. Al contrari del que pensava, molts són hinduïstes. A Sunauli, passada la frontera i havent canviat algunes rúpies per poder pagar el viatge fins Pokhara, anem a buscar el bus, ens intenten colar bitllets més cars tios d’agències però hem après a no fer-ne cas i pugem a un bus una mica més ample que el d’abans.

Bus camí de Pokhara

Cap a les 9 del matí sortim, ens esperen 6 hores (que acabaran sent quasi 9) en un bus d’aquells que van parant on la gent vol pujar o baixar.

Al principi no se'ns fa pesat, dormim una mica, el paisatge és xulo, va canviant, més muntanyes, la carretera feta pols, plena de sots i d'esquerdes a l'asfalt...quan és que n'hi ha.

Guanyant altura amb el bus

Moment molt tranquilitzador quan parem a veure on ahir, un bus igual que el que anem, es va estimbar en una barrancada i van morir unes quantes persones.

Parades de menjar al camí

Al final, són quasi les 18h que arribem. El bus va ple, així que estem la Montse i jo, envoltades de nepalesos, al darrere de tot, fent cada bot que trobem a la carretera, cansades i mortes, desitjant arribar. Però veiem pondre’s el sol, el mateix sol que em vist sortir des d'un altre bus, a l'Índia.
Havíem quedat a l’estació de busos de Pokhara amb en Durga, un guia que ens havíen recomanat i ens havia reservat hotel.

Estranyament, ens fan baixar abans de l’estació i ens deixen amb un tio que ens vol enxufar a un altre hotel, però parlem amb en Durga, que ens ve a buscar i ho té tot arreglat. Superat un altre d'aquells moments de "ens volen enredar per tots costats".  Una tranquil·litat no haver de pensar en res, ara en Durga s'ocupa de tot.

Ens venen a buscar els de l’hotel, ens hi porten, ens ensenyen habitacions, parlem de quatre coses amb en Durga i anem a sopar al costat de l’hotel. El de l’hotel ens hi acompanya perquè ens facin preu d’amics.
Mengem plats gegants, quina gana teníem.
I després dutxes i a dormir en un llit després de moltes hores de viatge i molts kilòmetres fets.