Les 12 del migdia. Ik hebt honger! Hora de dinar. Normal, si esmorzes abans de les nou i pares deu minuts abans de les 11 per fer un cafè (i si tens sort algú ha portat partís per celebrar alguna cosa), a les 12 et mors de gana...i és hora de dinar, però aquesta gent són molt eficients i li dediquen menys de mitja hora al dinar.
A més, dimecres es porta l’eficiència holandesa a l’extrem, i dinem mentre algú presenta algun projecte de recerca. És curiós mirar al voltant què menja la gent. Guanyen els sanvitxos, pa de motlle de tot tipus o panets amb qualsevol cosa, formatge holendés, una mena de paté estrany que tenen aquí, mantega amb virutes de xocolata (un dels estrella)...molts se’l porten fet de casa, altres molts els veus preparant-se’l allà mateix. Un altre molt curiós és el de maduixes, maduixes tallades sobre el pa, dobleguem la llesca i apa, ja ho tenim. I tot això acompanyat o d’una sopa de la cafeteria o llet o iogurt. I aquí no pot faltar el cogombre, que se’l mengen pimpam, a mossegades...I ja estem tots dinats i a la una preparats per tornar a la feina.
Llavors poc abans de les 4 de la tarda toca tè/cafè i alguna galeta o fruita. Evidentment, al sortir a les 5 et mors de gana, i se sopa entre les 6 i les 7 del vespre, plat calent, finalment. Després de sopar comença la seva segona part del dia.
Un dia, el meu supersupervisor em diu “Ei Mar, avui nosaltres ens hem de quedar fins més tard i a les 17h anirem a menjar, vols venir?”. Quan deia menjar, s’estava referint al sopar! Sopar a les 17h! Li va fer molta gràcia la cara que vaig fer d’estranyada/sorpresa i em va dir “bé, però no cal que mengis, ens pots acompanyar i prou”. Així de diferents som dels holandesos.
Al cap de bastant temps de reflexionar, però, he arribat a la conclusió que no és que vagin avançats d’horari, sinó que van més tard. El seu dinar equival a l’esmorzar d’entrepà que alguns fem a mig matí. I el seu sopar equival al nostre dinar (deu haver-hi un motiu pel fet que en català es digui dinar al dinar i en anglès i holandès es digui “dinner” i “diner” al sopar). Només llavors es permeten dedicar una hora a menjar calent (s’escandalitzen quan els explico que nosaltres estem una hora per dinar, que normalment són dos plats i postres, i que fem café i de tant en tant pot caure migdiada).
Ells aguanten fins al plat calent del vespre a base de snacks, cookies, fruita...fins que acaben la feina. Ells treballen el primer mig dia (el dinar parteix el dia en dos, no?) i tenen un segon mig dia per ells.
Per mi, el sopar sempre havia sigut el final del dia, però aquí després de sopar es fan mil coses.
Com diria l’Obèlix, aquests holandesos estan ben sonats. Però una vegada t’hi acostumes, té la seva gràcia...al final resultarà que els sonats no són ells...
