35 dies per Índia i Nepal - 7. Varanasi - Gorakhpur

Diumenge 3 de març del 2013 

A dos de 6 encara és de nit i sortim del resthouse per anar a agafar una barqueta. Fresqueja, i just davant de l’hotel ja ens ofereixen boat, així que regategem i acordem 250 Rs per una hora de remada.

Albada al Ganges

Sobre el Ganges (I)

Sobre el Ganges (II)

Sobre el Ganges (III)

Sortint el sol

Sobre el Ganges (IV)

Sobre el Ganges (V)

Veiem sortir el sol i el moviment de la gent i de barques des del riu. Ha valgut la pena matinar.

Els ghats des del Ganges

Intentem anar a esmorzar al Monk Coffe però està tancat (encara voregen les 7) així que anem a dutxar-nos i després sí, a esmorzar.

A les 12h hem de deixar l’habitació, i fins llavors voltem pel choak i per la zona del Golden Temple, on hi ha una cua llarguíssima per entrar.

Nosaltres no hi podem entrar perquè no som hinduistes.

Molta, molta gent, un munt de policies, amb armes, controlant, i com que aquí hi arriben cotxes, clàxons sense parar.

Pels carrers de Varanasi

Tornar a la vora del Ganges és tranquil·litat.

Desallotgem habitacions i ens quedem a la terrassa fent temps per anar a dinar i no carregar les motxilles amunt i avall.

Patatetes, wifi, comprem el vol Kathmandú-Delhi per 65€.

Anem a dinar al mateix lloc d’esmorzar, que estava bé de preu, i així, de postres, la crepe de Nutella i una botifarra a les cartes per fer temps. Són quarts de 4 que anem en busca de rickshaw per anar cap a l’estació, i només sortir, un home fa que el seguim i ràpid negociem 100 Rs pels 4, que ens embotim a la cabina verda i groga.

Cada vegada que n’agafem un és com desafiar la mort, Deu méu, quina pujada d’adrenalina. El conductor, amb cara de boig i ulls d’haver-se fotut de tot i més, mastegant no sé ben bé quines herbetes que es preparen a la mà, pitant a tot i a tothom i a tot drap cap a l’estació.

En 20’ hi som i sense accidents, molt mèrit.

Anem a la waiting room de Ladies (ens deixen passar) a fer temps i a jugar a cartes amb uns nens.

Deu minuts abans de l’hora del tren, carreguem aigües i anem a la platform 2. Va amb deu minuts de retard, la gent ens mira. Tenim el tren de les 17.23h (aquesta vegada en classe AC3) i llavors hem d’esperar a l’estació de Gorakhpur fins les 5 o així, que en teoria surt un bus cap a Sunauli (3h), passem frontera al Nepal i bus cap a Pokhara (6-7h). Ens espera un bon tute.

Estació de Varanasi, a punt de pujar al tren

Pugem al tren i classe AC3 és un luxe comparat amb sleeper class...cortines que tanquen el compartiment, aire condicionat, finestres grans i sense barrots i que no s’obren, coixí, mantes i llençols, lavabo “net” i amb sabó.

De seguida ens posem al llit a avançar hores dormides, però a la poca estona de migdiada el revisor trenca el son. L'aire condicionat ve directe als llits de dalt i la gola comença a passar factura. El veí de baix ronca tant que tremolen les cortines. Una parella nepalí que abans de posar-se a roncar semblaven molt amables.
Així que poquet podem dormir i, entre música i escriure, arribem a Gorakhpur a les 23h tocades i morts de son.

Busquem la waiting room de la upper class, l’estació plena de gent dormint per tot arreu. Ningú ens sap dir ben bé des d’on i quan surt el primer bus cap a Sunauli, i un parell de rates que van a la carrera entre la gent dormint al terra ens dóna la benvinguda a l'estació.

Així que ens apalanquem a la sala d’espera a menjar una mica (pa bimbo i llom adovat que portàvem i fruits secs) i a jugar a cartes. Llegim, dormitegem a la cadira de fins les 3 de la matinada.

Fent temps i esquivant ratolins a la waiting room

Fent el pallasso en un vídeo se’ns fan les 4 tocades i, negra nit i fresqueta, anem a buscar l’estació de bus. Trobem un bus destartalat amb indis dins, vell i incòmode, una mica de pel·lícula de por, tot plegat, i cap a les 5.30h, morts de fàstic i de son, engega. Dues hores de viatge fins a Sunauli, un fred mortal per la finestra, que es va obrint sola, i impossible dormir pels sotracs i pel poc espai, l’Iris i jo enxovades en dos seients estrets. Però veiem sortir el sol, i en aquell moment no ens imaginem que el veure’m pondre’s encara des d’un bus, acabant el viatge més pesat de les 5 setmanes.

35 dies per Índia i Nepal - 6. Varanasi

Dissabte 2 de març del 2013 

Dormim d’una tirada 8 hores. Millor nit des que vam marxar. Són quarts de 8, així que comencem el dia amb tranquil·litat fins les 9, que hem quedat per anar a esmorzar. Primera víctima dels bacteris amants dels tractes gastrointestinals dels turistes desprevinguts, així que en deixem un a l'habitació i les altres tres anem a esmorzar.

Parades de verdures als carrerons

Vaca i rickshaw

Anem a un bar dels carrerons que es van despertant de Varanasi, al Monk Cafe, molt a prop del d’ahir i fem la gran descoberta del pancake de Nutella. Oh, Déu meu! Quasi em cauen les llàgrimes d’emoció.

Després d’esmorzar anem a passejar riu amunt. El sol pica, devem estar a uns 30ºC, hi ha moviment per tot arreu.

Ghats, Varanasi i el Ganges

Més Ghats, més Varanasi, més Ganges

Entrem a una mena d’agència de viatges per si ens poden arreglar el tema de tren Delhi-Amritsar del dia 17, que tenim una mica penjat. Un home indi, al seu ritme i amb el gest de cap de costat a costat, ens treu bitllets des de l’estació de Nizamuddin. Es tronxa quan li xapurregem paraules en indi i ens fa passar a la tarda per recollir els bitllets. Ens sortiran una mica més cars però ja els tenim (1300 Rs, que venen a ser uns 15€).

Més parades

Per dinar anem a un lloc d'autòctons, ple d’indis, que ens fa una mica de respecte perquè no hi ha ni un sol mzungu i està ple a rebentar de gent menjant i gent a l'espera. Un home entranyable ens mira divertit i ens explica que hem de comprar (i ens compra) una fitxa per 50 Rs i tindrem un àpat sencer, un cop amb la fitxa ens hem de posar al costat d’una taula i parlar amb els indis que hi mengen per marcar territori i ocupar la taula quan acabin. Estil indi.

Dinant com ells

Als deu minuts estem menjant dal i bhat, i chapati amb diferents salses més que picants (i amb la mà dreta, que amb l’esquerra no es pot tocar el menjar). La gent ens mira amb certa simpatia i una barreja estranya de desconfiança, mofa i amabilitat. En veure territori enemic ocupat per nosaltres, algun altre guiri s’atreveix a entrar.

Lloc i menjar aconseguit...piquen fins i tot les mans

Roti, dal, bhat, salsa de iogurt i altres menjars indis

Migdiada per descansar a l’habitació (creieu-me que fer de turista cansa) i cap a les 17h ja marxem a recollir els bitllets i a passejar per la vora del Ganges.

Veiem les cremacions. Indis pagant fortunes per ser cremat i abandonat a la deriva del Ganges, indis que van a morir-hi, famílies preparant pires i carregant morts coberts de roba blanca i flors. Flames que fan desaparèixer cossos. Fa pensar en coses que no crec que puguem entendre mai. Però és un bon després de la mort que et cremin a la vora del Ganges.

Tornem a veure un tros del ganga aarti, de monjos cantant i ofrenes al riu mentre arriba la nit, abans de retirar-nos a fer sopar, wifi i llit.

Ganga aarti, al ghat de Dashashwamedh

Demà ens volem aixecar abans que surti el sol però deu ser que el dia demana converses profundes, així que parlem i parlem amb la Mon de tot i de res esperant que guanyi la son. Varanasi, ciutat sagrada.

35 dies per Índia i Nepal - 5. Varanasi

Divendres, 1 de març del 2013

Varanasi. Fa calor. Molta gent. Sortim de l’estació després que l’home de l’oficina ens destrossi la ruta dient-nos que els trens estan plens. De seguida pactem 100 Rs perque un rickshow ens porti als 4 fins al màxim que podem entrar del centre de la ciutat, llavors caminem en busca dels Ghats, escalinates que baixen fins al riu Ganges, i en busca d’hotel per dormir.

Ghats de Varanasi

Sol de matí als Ghats

Molta, molta gent, no puc deixar de mirar al voltant. Als Ghats, banyant-se, netejant roba, venedors de tot i més, l'ambient més sagrat del món en els gestos més quotidians.

Riba del riu Ganges

Trobem la zona d’hotels barats i preguntem per habitació, ens diuen preus molt alts i, finalment, a un dels recomanats per la guia, una mica deixat, negociem dues habitacions amb lavabo i aigua calenta per dues nits a 3100 Rs.

Habitació de l'hostal

 I és dia 1. Així que tornem inevitablement a la nostra vida d'aquests mesos anteriors d'estudi. Posició provisional del MIR. Altra cosa no, però wifi n’hi ha, així que ho mirem. Ara ens queda només esperar el dia de triar la plaça. Però fins llavors, tenim molts dies d'Índia per endavant.

Anem a esmorzar un tros de pastís i un cafè, passegem i caminem, quin sol, i quantes coses. Molta gent, molts babas o sadhus (monjos hinduistes que suposadament segueixen el camí de la penitència i l'austeritat per obtenir la il·luminació) i yogis, taronja i color salmó, de cos blanc pintat de cendra i despullats, tots fent-te passar a les tendes i parlant-te. Molta gent ens fa fotos, ens demana que n’hi fem o volen fotos amb nosaltres, com cantem entre els indis.

Baba a una de les tendes

La Mon amb un Baba del color sagrat

Pels carrers de Varanasi

En aigua sagrada

Més Ghats

Vaques sagrades

El Ganges

Varanasi

Dinem al Sita House, un chicken curry amb arròs i una cocacola fresca. Les cocacoles mai tornaran a ser tan bones com en aquest viatge.
Després fem parada a l’hotel de migdiada. 

El sol ja va caient que tornem a sortir i vaguem per la vora del riu i fem fotos. Dies, m’hi podria estar passejant per aquí i fent fotos. Es va fent fosc, i què bonic la llum i...i tot.

Encantador de serps

Passejant pels Ghats

Rentant roba al Ganges

Comença a caure el sol...

...a la vora del Ganges

Mar, Montse, Iris i Guillem

Vora les 19h ens trobem un munt de gent asseguda a un dels Ghats principals i es van acumulant barquetes. Agafem lloc entre indis i sis monjos comencen a cantar i a resar, foc i fum amunt i avall i música hindú sonant mentre es va fent fosc. Molts indis resen, altres fan fotos. Impressiona. Un autòcton ens explica una mica què hem de fer. A l’acabar, una dona ens fa la tikka al front. Ens donen les gràcies per anar-hi. Què entranyables els indis amables que estan contents que estiguem allà. I amb el front pintat potser som una mica més purs.

Després ja anem cap als carrerons de Varanasi a buscar un lloc per sopar, que s'allarga, i ja és tard que tornem pels mateixos carrerons, ara foscos d'ombres de vaques al mig del camí i d'escombraries per tot arreu amb pas ràpid d'escenari de peli de por.

Lluna minvant a les aigües del Ganges

35 dies per Índia i Nepal - 4. Khajuraho - Satna - Varanasi

Dijous, 28 de febrer del 2013

Dormir d’una tirada fins quarts de sis, que el sol ja ha sortit, i veus i música per la finestra. 
Ens llevem per estar poc abans de les 7 a baix, on ens proposen portar-nos fins a Satna en taxi per més o menys el que ens havia de costar el bus, així que regategem una mica i acceptem. Ens porten en rickshaw fins al taxi, un tot terreny de 7 places. Primer petit luxe del viatge. Cotxe privat enlloc de bus incòmode (com més endavant descobriríem que són els busos d'aquí).

De camí cap a Satna

Així que a quarts de 8 estem de camí a Satna, escoltant Shakira i veient el paisatge que, amb les seves diferències, no deixa de recordar-me una mica a l'Àfrica.

En un parell d’horetes (haurien sigut 4 en bus) comencem a entrar a Satna, trànsit, cotxes, caos i clàxons per tot arreu. El sol va escalfant.
Ens deixa a l’estació de trens (tenim tren a les 19.30h) i comencen a assaltar-nos conductors de rickshaw. Encara anem una mica amb la sensació que tots ens volen estafar, i ens incomoden.

Mig perduts (cosa que els atrau encara més) fem un cop d’ull a l’estació i decidim anar cap al centre...més tard descobrim que no hi ha centre, que deu ser tot aquell carrer ple de gent i de botigues.

Ens colem al que sembla un campus universitari i parlem amb uns nois (amb el que es defensa millor en anglès), que ens pregunten i ens expliquen coses. Ens envien cap al carrer principal, així doncs, caminem intentant no morir atropellats i apartant-nos a cops de pito, carregats a tope amb les motxilles, el sol anar pujant i sense tenir un rumb massa marcat i fent gana.

Caminem i caminem, i sembla que ens allunyem del centre, així que entrem al que sembla un temple i ens asseiem a una ombra. Poc a poc creem expectació i un munt de crios se’ns atansen.

Allà passem el matí, ben entretinguts a l’ombra, parlant, menjant el pa que ens queda i el formatge gruyere de l’avió d’anada, entrem al temple, vell i gens turístic, amb coloms volant per dins, i un monjo que ens saluda donant-nos la benvinguda. Comprem un coco a fora i una noia amb anglès perfecte ens explica que l’hem de portar dins al temple perquè el monjo ens el beneeixi i l’obri. Llavors ens el podrem menjar. 

Juguem a cartes (cosa que crea encara més expectació i aviat ens veiem envoltats d’una vintena de nens i no tan nens) inici del torneig de botifarra que ens acompanyarà tot el viatge, la Montse i el Guillem contra l’Iris i jo.

Tot d'indis mirant-nos a mig metre, ens sentim totalment observats i decidim parlar amb ells, així que traiem la Lonely Planet i xapurregem paraules en indi, cosa que els fa molta gràcia. I així, mig indi i mig anglès anem parlant, fent fotos, ens fan fotos, canten...i la cosa es va animant i va venint més i més gent, fins i tot un policia apareix a veure què és tot aquell merder. Gran estona, tots rient, perduts a un poble perdut de l'Índia amb un munt de crios amb vides per davant que mai seran com la nostra.

Cap a les dues decidim anar tirant cap a l’estació a dinar i a esperar el tren, i a la mateixa platform 1 hi ha un bar on ens apalanquem, mengem una mena de pizza picant i ens hi estem fresquets, passant l’estona, parlant, jugant a cartes, aprenent paraules índies amb el cambrer del bar i planejant la ruta dels propers dies. 

Una estona abans comprovem el nostre tren (moment d’ups...perquè no surt a la pantalla) i anem a esperar a la platform 2. I esperem...i esperem...és fosc, vaques a la via i gent, sempre gent a l’estació, moviment i parades de menjar. Una hora i mitja de retard. Finalment, les 21h ben tocades, pugem al tren, compartim compartiment amb una família índia del que ens sembla classe alta.

Ja no és primera vegada de sleeper class, però tot i això no deixen d’impactar el moviment de la gent, l’olor d'ªorinesª, i, avui, escarabats passejant-se per les lliteres.

Sopem reserves que encara portem de casa (pernil salat!) i preparem motxilles i sacs. Abans de les 23h, lliteres muntades, llums tancats, tracatrà del tren i sorolls de gent. Un parell d’homes amb escopeta es van passejant tren amunt i avall. Quanta seguretat dóna això...

Dormim a trossos i ens comencem a activar a les 4h, nosaltres i tot el vagó, i veiem sortir el sol per la finestra, acostant-nos a Varanasi.